Una mostra nega la imatge del navegant com a conqueridor i com a colonitzador

Colom, Marco Polo d’Amèrica

Lara Bonilla
Avui

Descobridor i no colonitzador. Aquest és el Colom que dóna a conèixer i reivindica l’exposició Colom i els taïnos, que es pot visitar a Girona. El muntatge convida a contemplar la figura de Colom no com l’inici d’un fenomen de conquesta i colonització sinó com un descobridor, de la mateixa manera que mirem la figura del venecià Marco Polo, en qui l’almirall va trobar un reflex.

Colom i els taïnos és la primera exposició que es fa per commemorar els 500 anys de la mort, que se celebren el 2006. La mostra explica, per una part, què va trobar Colom en el seu primer viatge i, per l’altra, ressalta les particularitats d’una de les societats més evolucionades que va trobar en el seu primer viatge al Nou Món: la taïna. Quan Colom va descobrir els taïnos l’any 1942 a l’illa Hispaniola, els va descriure en el seu diari com “gent d’amor i sense cobdícia i s’avenen a tot”. “Ells estimen el proïsme com a si mateixos, i tenen la parla més dolça i mansa, i sempre amb un somriure”. De la llengua dels taïnos, el castellà ha incorporat paraules com canoa, barbacoa, tabaco i callo.

La mostra recull 70 peces que ajuden a conèixer la vida quotidiana taïna, la seva religió i l’empremta lingüística que van deixar. Hi ha documents de gran valor històric, com el primer mapa del Nou Món i una rèplica del llibre de Marco Polo anotat per Cristòfor Colom, pintures, arquetes, segells, ornaments, atuells, destrals, gravats i elements relacionats amb la religió dels taïnos. La història s’ha reescrit amb els textos dels cronistes, com les notes dels diaris de Colom, la crònica del jerònim català Fra Ramon Pané i l’obra de Fra Bartolomé de las Casas.

La comissària Araceli Sánchez Garrido destaca la importància de fer conèixer “l’entorn històric que va envoltar l’empresa colombina, la cartografia, els instruments científics i la situació política de finals del segle XV”, així com “mostrar la cultura material dels antics habitants d’aquestes terres, reconstruint les seves formes de vida”.