|
|
|
Vinculacions de Francesc de Borja amb Carles V
El Dr. Jaume Aymar i Ragolta, president de la Fundació, va fer la presentació del Dr. Company, que va néixer a Potries, la Safor, la mateixa comarca on hi ha el monestir de Sant Jeroni de Cotalba o de Gandia, al municipi d'Alfauir, d’on procedien aquells cinc primers monjos jerònims, que van venir a viure al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, amb motiu de la seva fundació.
Monestir de Cotalba Breu perfil biogràfic de Francesc de Borja. Francesc de Borja va néixer a Gandia el 1510, 10 anys després que l’emperador Carlos V, i va morir a Roma el 1527, 14 anys després que l’emperador. Per tant, els dos personatget coincideixen en els anys fonamentals de llurs respectives vides.
Però, a banda d'això, quan Francesc va complir 18 anys, fou enviat pel seu pare, Joan de Borja i Enríquez, tercer duc de Borja de Gandia, a la cort de Carles V. El duc explicava a l’emperador que li enviava Francesc “porque comiencen a servir estos hijos que Dios me dio al servicio de vuestra Majestad”. Comença així la primera gran il·lusió i aspiració de Francesc de Borja: servir el rei. Servir, tanmateix, el seu parent, amic i senyor, de forma (per força) exclusivament temporal.
Francesc de Borja: entre el servei temporal i el servei eternal. La decisió de Francesc de Borja de traspassar la llinda del servei temporal per endinsars-hi plenament en un lliurament eternal fou una decisió acceptada, aplaudida i admirada per Carles V. És cert que el rei estava ben apesarat per la radical i inesperada decisió del seu servent, però en una lletra que va trametre al Borja reconeixia que “la determinación que me escribís (…) es santa y no puedo dejar de loarla”. I afegia, a més, quelcom que subratllava la subtil clarividència d’aquell rei: “Y entiendo –deia Carles V- que de lo que emprendéis tendréis más envidiosos que imitadores, porque el teneros envidia costará poco y el seguiros mucho” Afinitats entre Francesc de Borja i Carles V. “Es pot afirmar que tots dos, Carles i Francesc –cadascú a la seva manera-, buscaven Déu. Només canvia l’estil i la radicalitat amb què ho féu cadascun”, afirmà Company. Quan l’emperador encara no havia arribat definitivament a Yuste, el 1557, és a dir, abans d’arribar a la seva voluntària destinació de retir, pau i silenci, ja reclamà, insistentment, la presència de Borja al seu costat. El reclamà i el tingué al seu costat diverses vegades, perquè l’emperador desitjava parlar amb el pare Francesc de Borja, no sols de grans projectes d'ordre polític o diplomàtic, sinó de les seves coses més íntimes (“propósitos, estado, casa, parientes y pleitos…”, com s’esmenta en la seva literatura epistolar).
Aquesta particular amistat entre l’emperdor i el pare Borja no fou una cosa de llunes o de dies esporàdics, ni produïda tampoc en moments psicològics difícils. Durà tota la vida, abraçà tots els aspectes i s’anà consolidant i enfortint fins als darrers dies de llurs vides. Carles V crida per última vegade Francesc de Borja, el desembre de 1557, i aquest el visità i s’hi estigué durant dos intensos dies. L’emperador li pregà, aleshores, que acceptés ser-ne el seu marmessor testamentari, a la qual cosa el jesuïta responia que “esto fue una merced y regalo no hechos a nadie, ni aun a sus muy conjuntos en obligación”, és a dir ni als seus familiars i amics més propers. És evident que hom reclama com a marmessor aquell amb qui més confiança té, quan es troba a les portes de la mort. I el gran Carles V tenia plenament confiança, quin dubte hi ha, amb el pare Francesc de Borja. No només a un nivell purament humà, sinó també, d’acord amb la literatura epistolar esmentada, a un nivell molt més profund de reconèixer-hi la figura d’un veritable pare espiritual. Són dues personalitats extremadaments afins, amb itineraris vitals sensiblement diferents. L’un fou el totpoderós emperador del món del segle XVI, l’altre, en canvi, maldà per convertir-se en un insignificant ser de Déu pels segles dels segles. Axí fou, per exemple, en relació a l’estil de pobresa voluntària acceptat pel Borja, talment com ho explica el jesuïta en l’esmentada i darrera visita que féu a l’emperador a Yuste, en desembre de 1557. Diu, en una de les seves anotacions, que l’emperador “me envió una limosna de su pobreza, con obligación que la tomase..., y añadió que cuando tenía más, me había dado más, pero ahora, como pobre, daba a otro pobre”. “Y esto –afegia el Borja- es señal del amor que tiene, que lo muestra con obras y señales externas”. No deixa de ser ben curiós, el fet que l’home més poderós de l’Europa del segle XVI confessi obertament que de forma voluntària s’ha fet pobre, i que des de la seva pobresa està disposat a donar almoina a un altre pobre. Dissortadament,
Francesc de Borja no va poder assitir al seu estimat emperador en els seus
darrers moments (morí a Yuste el 21 de setembre de 1558), però
sabem, això sí, que el rei tothoraca va preguntar pel seu
amic: “¿dónde está el padre Francisco?”, repetí
en més d’una ocasió.
______________________________________________________________ |
El
propassat dissabte 13 de gener, en el marc de l’exposició “La Murtra
i el Toisó”, el Dr. Ximo Company, professor d’Història de
l’Art a la Universitat de Lleida, pronuncià una conferència
a la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra,
titulada Vinculacions de Francesc de Borja amb Carles V.
Francesc
arribava per línia materna fins al rei Ferran el Catòlic,
la qual cosa l’entroncava amb la casa reial i feia possible que, en diverses
lletres de Carles V, fos anomenat “nuestro primo”, o bé el “nostre
cosí”, quan el rei feia redactar les seves missives en català.
Però
sobretot, l’emperador tenia viva predilecció per parlar amb Francesc
de temes que anaven més enllà de la pura immanència
de les coses. De fet, sabem per cartes entre Carles V i el Borja que el
tema predilecte de les seves converses fou sempre el tema de “la paz que
su Majestad desea hallar con su señor Dios”. És a dir, el
tema del més enllà, de la transcendència. “És
curiós, però els reis del segle XVI sembla que es preocupaven
per aquestes coses. Avui, en canvi, no sé si s’en preocupen massa,
ni els reis, ni els vassalls”, afirmà el professor Company..
