Població: 3.284.841

Moneda: Peso uruguayo

Extensió: 176.215 km²

El primer contingent de catalans hi arribà amb els jesuïtes a començament del segle XVIII. S’instal·laren en una residència a Montevideo quan la ciutat era tot just una plaça forta. Com a català de relleu cal assenyalar el llec Martorell, que hi establí la primera escola del país. Sembla que també hi arribaren cirurgians del Col·legi de Barcelona. El banyolí Josep Pla fundà la primera associació mutual anomenada Cofradía de San José y Caridad. Al segle XIX la colònia catalana hi era nombrosa, i per això va poder crear els coneguts minyons, grup format per 130 voluntaris, els quals intervingueren en la reconquesta de Buenos Aires, en mans dels anglesos. Alguns catalans van participar en la primera Junta Americana, constituïda a Montevideo i precursora de la independència: Miquel A. Vilardebò, Cristòfol Salvañach, Jaume Illa, Joanicó. La nissaga de Josep Batlle i Carreó ha donat a l'Uruguai quatre presidents de la República. Josep Català establí, el 1821, la primera escola d'«ensenyament mutu», basada en una orientació d'educació activa, i Miquel Forteza obrí una escola de comerç. En el camp de la taquigrafia un grup de catalans creà escola al servei del Parlament: Joaquim Pedralbes, primer taquígraf del país, Zenón Soler, Delfí Segarra, Baldomer Pujades i en una època més recent Avenir Rosell. La goleta «Constancia», de matrícula de Barcelona, capitanejada per Joan Mirambell, va inaugurar el tràfic comercial entre Espanya i la República Oriental de l'Uruguai. A final del segle XIX, la presència catalana era un fet reconegut en què la marina tingué un paper considerable. Jaume Cibils i Puig, armador i propietari de fragates, entre altres projectes —per exemple, la construcció del Teatro Cibils— hi féu construir el Dique Cibils & Jackson. De la constant arribada de vaixells catalans a l'Uruguai, en dóna fe el fet que el 1892 hom pogué comptar 75 vaixells de matrícula catalana atracats al port de Montevideo. Fruit del dinamisme comercial d'aquella etapa, fou la firma Carrau y Cía., fundada el 1843 per Joan Carrau. La presència d'alguns escolapis catalans va deixar una empremta remarcable: Pere Giralt, un dels fundadors del col·legi de l'orde religiós i catedràtic de llatí a la Universitat fins el 1879; Jaume Ferrer, també professor; Antoni Torres i Nicolau, que amb la seva aula de nàutica va constituir un precedent decisiu de la futura escola naval de l’Uruguai. El català més remarcable per la seva obra és sens dubte el metge empordanès Francesc Sunyer i Capdevila. Els catalans també s'han distingit en el món de l'ensenyament: Jaume Roldós i Benet Riquer, presents en la creació de l'Escola Politècnica; Tomàs Claramunt en estudis de comerç; Orestes Araujo, en pedagogia i història, etc. En agricultura, cal destacar la introducció de la vinya per Francesc Vidiella. Entre d'altres associacions catalanes, L'Euterpe i La Barretina Catalana ja existien abans del 1880. El primer de juny del 1881 es va inaugurar el Centre Català de Montevideo. El 1885 es publicà la revista La Gralla, de la qual era director el periodista Josep Baitx; un grup de membres del centre va fundar el 1886 El Rat Penat, entitat que va organitzar, el 1887, els primers Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a Amèrica. El 1908 van poder dreçar el nou Centre Català, que tenia com a portaveu El Eco del Centre Català (1908). S'hi constituí una biblioteca i el Teatre Catalunya (1918). Les publicacions El Correo de Cataluña (1911), La Senyera (1915), Foc Nou (1917), Joventut (1919), Nova Catalunya (1928) i Manelic (1954) són reveladores de la seva catalanitat. Els antagonismes entre separatistes i espanyolistes portaren una escissió; el 1926 els més nacionalistes fundaren el Casal Català de Montevideo, que encara existeix, i també existien el Círculo Democràtico Balear i el Centre Regional Valencià. El 1939 els emigrats polítics van donar més impuls al Casal Català. Hi destacà un dels seus dirigents, el metge Francesc Bergós i Ribalta. Un dels actes més destacats del Casal Català fou l'homenatge al president Companys, promogut pels regidors de nissaga catalana César Batlle Pacheco i Joan Maglia, amb motiu del qual s'inaugurà un monument (1943), obra de l'escultor Joan Serra. El 1949 i 1963 es van celebrar a Montevideo els Jocs Florals de la Llengua Catalana, presidits per Margarida Xirgu. Cal destacar els treballs de Blanca París Corcoll sobre els catalans a l'Uruguai.