Recordem que d’aquests comtats se n’havia apoderat el rei de França Lluis IX com a garantia de l’ajut que va prestar el rei d’Aragó Joan II contra els insurrectes durant la guerra civil catalana (1462-1472) (2). En efecte en virtut del tractat de Baiona (maig del 1462), Joan II havia hipotecat, a canvi d’ ajuda militar francesa, els drets sobirans sobre els comptats del Roselló i la Cerdanya a favor de Lluís XI fins que no s’hagués liquidat una suma de 200 mil escuts. Un cop acabada la guerra, els comtats foren reivindicats immediatament per Joan II, el qual va vèncer Lluís XI i li va imposar la neutralització fins a liquidar els deutes amb França.

A l’últim, a Narbona, es van establir converses entre els francesos, els bisbes d’Albi i de Leytora i els espanyols, entre els quals destacava el secretari reial, Joan de Coloma. Però l’obstinació de les guarnicions franceses d’evacuar les places fortes del comtat va obligar als ambaixadors a tornar amb els mans buides.

Fou aleshores que Ferran va decidir de precipitar el seu viatge a Catalunya per dirigir personalment aquelles difícils gestions diplomàtiques. A finals de setembre de 1492 el rei anunciava als consellers la seva partença de Saragossa amb direcció a la ciutat comtal. El 24 d’octubre, després de fer nit al monestir de Valldonzella, fora muralla, els reis entraren a Barcelona per la porta de Sant Antoni i anaren a la casa del Bisbe d’ Urgell al carrer Ample. L’endemà va entrar també el Príncep Joan per ser jurat com hereu pels catalans.

El frustrat regicidi

El divendres 7 de desembre els Reis donaven audiència pública tenint al seu costat jutges i assessors per a resoldre alguns afers. Fou aleshores que Joan de Canyamars va aprofitar per clavar una coltellada al monarca a conseqüència de la qual en va resultar molt malferit. 

La Reina, esfereïda, va disposar marxar de la ciutat, però els Consellers li brindaran sojorn en el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, -en aquella època a unes tres hores de camí de Barcelona-, indret molt vinculat a la casa d’Aragó car Joan II hi havia fet estades i també el propi Ferran hi havia residit el 1473 i el 1481. (Fou aleshores que degué encarregar les cinc claus de volta del claustre d’ aquest monastir perquè en elles no ho figura la magrana de Granada, prova que van ser enllestides abans del 1492). Es interessant d’assenyalar que pocs anys abans de la visita que comentem, en el trienni 1486/89, el prior d’aquest monestir, fra Benet de Sant Joan s’havia desplaçat a Saragossa en una missió secreta a parlar amb el Rei Catòlic. La crònica del monestir presumeix que devia ser per una causa molt justificada perquè el frare no era prompte a desplaçar-se.(3)

Un altre personatge important estava vinculat alhora a la Murtra i a la Cort del Reis Catòlics: era Jeroni Albanell, advocat i funcionari real que fou regent de la cancelleria de Catalunya (1491-94) i després passà a ser-ho del consell suprem d’Aragó. El 1489 Ferran li havia encarregat juntament amb Jaume Destorrent el privilegi de la insaculació. Albanell havia donat 33 lliures per fer una clau del claustre(4), probablement la de Sant Jeroni, el seu patró.

Dos mesos després, quan Ferran encara estava convalescent de l’atemptat però ja cavalcava, els Reis van tenir notícia de que Colom havia tornat del seu primer viatge. Ho van saber per la carta que aquest, des de l’oceà, havia adreçat al banquer Lluís Santàngel, valencià establert a Barcelona, el 15 de febrer. Ferran i Isabel, tot seguit, van escriure a Colom a Sevilla convidant-lo a venir ràpidament a Barcelona. La carta dels reis és datada el 30 de març.(5)

El camí de Colom a Barcelona

Un altre obstacle per l’itinerari marítim és la tradicional afirmació que Colom, abans d’anar a veure els Reis, va anar a complir vot a la Verge de Guadalupe en agraïment per haver salvat la vida, ell i tota la tripulació, en la tempesta del viatge de tronada i que va bategar els indis en aquell monestir jerònim. Però el fet és que d’una estada de Colom l’abril de 1493 en aquest cenobi no hi ha cap document històric. Els qui l’afirmen invoquen la tradició constant del monestir i el testimoni del viatger alemany Jerònim Münzer que en el seu llibre de viatges (1494-95) diu que va veure en les estances reials de Guadalupe molts papagais i afegeix que ningú, tret de Colom, no podia haver-los deixat allí.(7)  Es molt versemblant que Colom visites Guadalupe en aquella ocasió com ho havia fet ja el 1486 i ho tornaria a fer el 1496 al retorn del segon viatge. El que no és clar és el mes en què va visitar-lo. La nostre opinió és que el 1493 l’Almirall va passar per Guadalupe de tornada de Barcelona i no en el viatge d’anada, per tant no en el mes d’ abril, quan els reis reclamaven la seva compareixença, ell volia comunicar-los aviat el resultat de la seva expedició i no hi havia temps material de fer cap pelegrinatge.

Sí que consta documentalment, en canvi, que els Reis Catòlics eren el monestir de Sant Jeroni de la Murtra on esperaven Colom. L’ànsia dels monarques era comprensible: els interessava conèixer de primer mà l’ abast del descobriment i en tot cas preparar un segon viatge aprofitant el bon temps. Així doncs, a Sant Jeroni de la Murtra, en un discret acte de cort, reberen l’almirall. Colom va explicar als Reis el seu viatge i els monarques li feren diverses mercès.(8)

Uns dies després, possiblement per Pasqua (que aquell any es va caure el 7 d’abril) foren batejats els sis indis a la Catedral, essent apadrinats pels Reis i el Príncep. Un d’ells rebé el nom de Joan de Castella, i fou conservat com a patge del Príncep.(9)

El 23 de maig els monarques, en carta el famós mercader Juanoto Berardi li anunciaven la pròxima partença de Barcelona del Descobridor. Tres dies després els reis ordenaven els Consells i Justícies de les distintes ciutats i viles del Regne que es donés bona estada a l’Almirall i a cinc criats que l’acompanyessin sense cobrar res i també el trànsit lliure i franc per tots els equipatges que conduïa Colom camí de Sevilla, per València i Castella.(10)

Mentre la carta de Colom a Santàngel havia estat impresa a Barcelona per Pere Posa “el Vell”, prevere, impressor i enquadernador, que tenia la botiga de llibres al carrer de la Boqueria, en una sala gran on hi havia el taller d’impremta. Aquesta carta, que és com l’ acta notarial de l’ existència del que després s’anomenà Amèrica, va ser traduïda al llatí per Leandre de Coscó, tingut per aragonès però probablement del poble homònim de la Noguera. Va ser editada a Anvers, a París i a Basilea aquell mateix any, i el 1494 a Roma, a Florència i a Valladolid. El 1497 fou editada a Estrasburg. Aquesta lletra va ser escrita en castellà, però sabem que hi havia un original en català. Ho diu una anotació “letra enviada al escribano de ración el año 1493, en catalán”.(11)

El primer de juliol els reis enviaven una lletra a Colom, que ja tornava a ser a Sevilla, referent a la tramesa d’una còpia de “El Libro de la Navegación” que ell havia deixat els monarques. Ferran i Isabel li deien “e quanto a la que decys que abys menester el libro que aca dexasteis e que se trasladase e que se vos ymbiase ensi se fará. . .”(12)

Més endavant la reina torna a escriure Colom amb un “traslado del libro que aca dexasteis, el cual a tardade tanto, porque se fyciste secretamente para questos questan aquí de Portugal, nin otro ninguno non sopiese dello…”(15). ¿A qui es refereix la Reina?. Probablement a Don Álvaro de Portugal que vers el 1493 va pernoctar en el monestir de la Murtra.(16)

El 27 de juliol els Reis escriviren novament a Colom que estava ultimant els preparatius del segon viatger. Ferran i Isabel es van estar a Barcelona tot l’agost i a primers de setembre van emprendre camí cap a Perpinyà on entraren triomfalment el dia 13.

Pel que fa a Colom, el dia 25 d’aquell mateix mes salpava del port de Cadis, novament rumb a les Índies.