|
|
|
L’any 1998 i el 2000 han estat escollits per commemorar els cinc segles del naixement de Carles I de Castella i Catalunya-Aragó (1500) i els quatre segles de la mort de Felip II (1598). Ambdós, pare i fill, va estar molt relacionats amb l’ordre dels jerónims. Van estar en diverses ocasions al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, seu de la Fundació Catalunya-Amèrica. Amb motiu d’aquest fet, la Fundació s’ha volgut sumar a aquesta commemoració i prepara una exposició que aprofundirà en l’Humanisme i el Renaixement en temps de Carles I i Felip II, i la seva vigència a Catalunya i Amèrica al llindar d’aquest tercer mil·lenni. A mode de fascicles, estem preparant uns articles com a material de divulgació. L’article que posem a les vostres mans, “El Preguntador”, presenta un personatge del segle XVI que creuà l’Atlàntic per arribar a Amèrica, enviat per Felip II, i per tal de descobrir els secrets curatius de les plantes del Nou Món. Francisco Hernández i els jerònims Aquest humanista singular va establir relació amb monestirs jerònims com Guadalupe i l’Escorial. Possiblement també hagués visitat el de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) amb Felip II, en la seva estada del maig de 1581. Aquest monestir tenia una apotecaria pròpia i un jardí botànic, a més d’una important biblioteca amb títols de farmàcia. Un altre possible contacte dels jerònims de la Murtra amb l’obra d’Hernández és el fet que periòdicament s’enviés un col·legial a l’Escorial. També podríem fer una similitud entre Francisco Hernández, que va realitzar la primera expedició científica al Nou Món, i el jerònim de la Murtra fra Ramon Pané, considerat el primer etnòleg i evangelitzador d’Amèrica en acompanyar Colom en el seu segon viatge i dedicar-se a relatar la vida dels indis taïns a la Hispaniola, ara Haití i la República Dominicana. Del viatger Els indígenes mexicans anomenaven “el preguntador” a aquell home barbut que indagava sobre les propietats de les plantes nadiues. Felip II l’anomenava protometge general de les Índies, illes i terra ferma de la Mar Oceà. Ell es dedicà durant set anys a recórrer gran part de l’anomenada Nova Espanya acompanyat pel seu fill. Va néixer a Puebla de Montalbán, Toledo, el 1517 o 1518, i va morir a Madrid el 1587. Metge i botànic, va completar els seus estudis a Alcalà d’Henares. Va servir a l’Hospital i Monestir de Guadalupe i a l’Hospital de Mendoza, de Toledo i, a partir de 1567, fou metge de cambra de Felip II. Hernández pertany a les primeres generacions de metges espanyols que conegueren traduïts al llatí, els tractats de medicina d’Hipòcrates, de Galeno i d’Avicena, els tres clàssics de l’antiguitat, les idees dels quals sobre la salut i la malaltia tornaren a prevaler a la pràctica mèdica de l’Europa del renaixement. Per cartes i escrits dels seus contemporanis se sap que li agradava recol·lectar i classificar plantes, cosa que li va permetre adquirir molts coneixements sobre la flora medicinal. Sens dubte, aquests coneixements feren que Felip II el seleccionés per viatjar al Nou Món. De 1570 a 1577 Francisco Hernández va viure a Amèrica complint fidelment la tasca que se li encomanà. El 1587, deu anys després de la seva tornada, va morir aquest científic renaixentista després d’haver lluitat a la cort per defensar el seu treball. Hernández és considerat com el primer europeu que realitzà una expedició científica a terres americanes. Del viatge El viatge de protometge va tenir, a més de la vessant científica, una causa comercial i de poder. El govern espanyol sabia que el seu comerç amb la resta d’Europa i la supervivència del poder del seu imperi depenien de l’exploració de tots els productes de les noves terres. Una vegada acabada la fase de conquesta i, havent aconseguit una estabilitat política i social, aquesta tasca resultava més fàcil. Durant set anys, Francisco Hernández va estar per terres americanes, preguntant, amb l’ajuda d’intèrprets de les regions, sobre les plantes medicinals, les seves propietats, la manera de recol·lectar-les i els seus beneficis. Tres pintors indígenes, tlacuilos, l’ajudaren en aquesta empresa que es traduí en els més de dos mil exemplars classificats. Va ser un viatge difícil, segons explica al seu amic Benito Arias Montano en una carta escrita els darrers anys de la seva vida, en el qual es reflecteix el seu desengany davant del tracte que sofrí la seva obra. En aquesta mateixa carta parla de la seva desconfiança vers els intèrprets i nadius, i dels obstacles que li varen posar els poderosos; a més de les vegades que va posar en perill la seva vida provant els efectes de les plantes. De les petjades del viatge Francisco Hernández ha deixat a la humanitat la saba del seu esperit renaixentista, encara que, malauradament, se n’hagi perdut gran part. Una vegada coneguda la copiosíssima informació, sorgiren dificultats per la seva edició i impressió. El rei ordenà compilar l’obra i el manuscrit passà de mà en mà, de projecte en projecte, fins que restà oblidat. A la mort d’Hernández, Felip II comissionà el metge Nardo Antonio Reccho perquè fes un compendi dels manuscrits, però el resum no va correspondre als desitjos del rei ni a la qualitat dels treballs originals, ja que va ometre tot allò que li va semblar aliè a la medicina i no tractà el material pertanyent a la Història natural de les illes Filipines (illes que porten aquest nom en honor a Felip II). El 17 de juliol de 1671 s’incendià l’Escorial i allí es perderen una gran part dels manuscrits i, amb ells, la possibilitat d’aconseguir una compilació més fidedigna i completa. Sens dubte “El Preguntador”, aquest metge, naturalista i expedicionari, va ser un home de síntesi, com l’època en la qual va viure. Va esporgar en el seu passat i va extreure de l’antiguitat clàssica els coneixements de la medicina. Amb el mateix esperit científic renaixentista, s’aventurà a creuar l’Oceà amb els seus misteris per enfrontar-se amb aquest Nou Món: éssers humans de costums i llengües diferents als seus; plantes i animals, també diferents, amb un univers nou que mostrar-los.
______________________________________________________________ |
