A l'època colonial la presència catalana al Perú s'hi fa ben palesa amb figures tan destacades com tres virreis: Manuel Oms i de Santapau, o Manuel d'Amat i de Junyent i Gabriel Miquel d'Avilès i del Fierro.

D'ells tres tres el més famós és Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, Vallès Occidental, 1707- Barcelona, 1782) Arquitecte i urbanista. Estudià a València i al Col.legi de Cordelles de Barcelona i seguí la carrera militar.

Tinent general des del 1759, el 1761 Carles III el nomenà virrei del Perù i president de l'Audiència de Lima. Organitzà militarment el virregnat amb la creació de cossos de policia con "Los Escarpados" i un famós cos d'exèrcit sota l'advocació de la Mare de Deu de Montserrat: renovà fortificacions com les d'El Callao.

Introductor del corrent rococó al Perù, impulsà la reconstrucció de Lima, encara no refeta del terratrèmol del 1746, on urbanitzà el Paseo de Aguas (1770-1772), amb jardins i cascades, continuació de La Alameda, i, amb les directrius que el seu coneixement de l'arquitectura classicista francesa li permitia, féu bastir palaus com la Quinta de Presa, avui museu, o la magnífica església del convent de Las Nazarenas (1766-1771), un dels millors exemples del rococó peruà, i una església dedicada a la Mare de Deu de Montserrat.

Sanejà l'administració, combaté la delinqüència i fonamentà l'economia i la instrucció en el difícil moment de l'expulsió dels jesuïtes (1767), qe havien controlat fins a les hores els principals centres d'ensenyament.

Fèu una campanya al Mato Grosso (1762) durant els conflictes  hispano-portugueses per les fronteres colonials i reprimí els indis araucans amotinants a Xile (1770). Promogué les expedicions militars que ocuparen les illes de Pasqua (1770) i Tahití (1772-1776); aquesta darrera fou anomenada aleshores illa d'Amat, servint-se, entre d'altres, dels franciscans Josep Amich i Jeroni Clota. Cessà en el càrrec el 1776. Ja des de Lima fins a Barcelona hagué de partir un rigorosíssim judici de residència, vertader ajustament de comptes de tots els qui al Perù s'havien sentit perjudicats per la manera de fer del virrei.

Des del Perú s'havia fet construir (1772-1778) el magnífic edifici rococó situat a la Rambla de Barcelona, segons projecte traçat per ell mateix i dirigit des del Perú. Avui aquest casal és museu i centre dels serveis culturals de l'Ajuntament de Barcelona. També s'havia fet bastir una bella torre d'estigueig a Gràcia, que no s'ha conservat.

Ha tingut especial trascendència un episodi amorós amb Micaela Villegas Hurtado (1748-1819), "chilita limeña, actriz de vocación y profesión", coneguda per "La Perricholi". Fill del Virrei i de la Perricholi fou Manuel d'Amat i Villegas, que restà al Perù i fou un dels signants de l'acta d'independència del Perú, el 28 de juliol de 1821.

Al segle XVII es destaca també l'arquitecte i escultor Pere de Noguera, autor del cadirat del cor de la Catedral de Lima. En l'àmbit religiós l'aportació catalana hi fou igualment important: al s.XVI jesuïtes com Baltasar Pinyes (rector del col×legi de Lima), al s. XVIII  franciscans com ara Josep Amich, destacat cartògraf, matemàtic i explorador o Narcís Girbal, explorador del riu Ucayali.

Actualment el gironí Enric Pèlach i Feliu és bisbe a Abancay a la zona andina del Perú.

Malgrat tot el Perú no ha estat mai un país d'immigració catalana. El màxim contingent de catalans establerts a Perú va arribar-hi a mitjans del segle XX per motius econòmics i s'hi ha dedicat al comerç i a la indústria, especialment al sector tèxtil. Hi ha hagut diverses associacions que n'han potenciat la vida cultural, com ara l'Agrupació Catalana Montserrat i l'associació Grup Català els 4 Gats.

També en la toponímia peruana hi trobem diversos pics amb noms catalans com Montserrat, Núria, etc. L'advocació a la Mare de Déu de Montserrat és coneguda a Lima i també a Cuzco, on és venerada a la parròquia de Santiago, entre d'altres llocs i a la capital Lima hi ha el barri de Montserrat o Montserrate, amb una església i una estació de ferrocarril del mateix nom.

Entre nosaltres la presència de Perú ha estat i és també important. A l'exposició la nostra flora americana que vam presentar l'any passat en aquestes mateixas sales hi havia un seguit de plantes i flors procedents del Perú: trompeta del judici, arrecades de la Reina, Bellaombra, l'anomenada caputxina, morritort d'Indiés o murrisá. La planta més important que ha arribat a la medicina moderna provnent de l'antic Perú és la quina.

Una data poc coneguda és que un peruà Luis Diaz Aux de Armendáriz fou bisbe d'Urgell. Era religiós cistercenc i fou abat del monestir de l'Oliba i posteriorment bisbe de Jaca, d'allí fou traslladat a Urgell d'on fou bisbe del 1622 al 1627. Va celebrar un sínode en aquesta ciutat i fou nomenat virrei de Catalunya i Arquebisbe de Tarragona, tot i que no en va arribar a prendre possessió.

En el terreny literari citem el poeta peruà Cesar Vallejo el 1930 va passar per Barcelona en ser expulsat de França. Hi va tornar el 1938, procedent de València i el diumenge 11 de juliol va ser present en un acte al palau de la Música presidit per Lluís Companys.

El novel×lista Mario Vargas Llosa (Arequipa, Perú 1936). Estudia lletres a la universitat de San Marcos de Lima, i es doctorà, posteriorment, a la de Madrid. Es donà a conèixer amb el llibre de contes Los Jefes (1958),que obtingué el premi Leopoldo Alas. Les seves novel.les volen analitzar i reflectir els diversos aspectes de la societat contemporània del Perú. Entre les seves obres cal citar: La ciudad y los perros (1962, premi Biblioteca Breve de l'Editorial Seix-Barral i premi de la crítica (1963), La casa verde (1965), premi de la crítica (1966) i premi internacional de literatura Rómulo Gallegos (1967), Conversación en la catedral (1969), Pantaleón y las visitadoras (1973); ha estat portada al cinema) i La Tía Julia y el escribidor (1977). Ha fet també crítica literària i ha  publicat diversos assaigs i la tesi doctoral El combate imaginario: las cartas de Joanot Martorell (1972), en col.laboració amb Martí de Riquer i d'altres. Fou candidat a la presidència del seu país.

Cal citar la importància de la comunitat peruana que viu i treballa entre nosaltres, estudiants de medicina, metges, infermers, alguns comerciants, etc.