Població: 5.450.000

Moneda: Guaraní

Extensió: 406.752 km

La participació dels jesuïtes fou una de les característiques definidores de la colonització de l'antiga província del Paraguai. Des de la fi del segle XVI fins a la seva expulsió l'any 1768 hi trobem un bon nombre de jesuïtes catalans. En la primera etapa destaca el missioner i lingüista Joan Saloni, pocs anys abans d'iniciar-se l'experiència de les reduccions jesuítiques. Aquests centres de població indígena, amb una organització econòmico-social i cultural pròpia, sovint s'enfrontaren amb el poder local d'Asunción, on trobarem, entre d'altres, a Jaume de Sant Just, que ocupà el càrrec de governador a mitjan segle XVIII. El decret d'expulsió dels jesuïtes dugué alguns missioners a difondre per Europa la tasca de les reduccions i la realitat paraguaiana en general. Josep Manuel Peremàs escriví diverses cròniques amb interessants reflexions sobre les missions, i Josep Jolís contribuí a la coneixença de l'indígena i del seu medi natural. Després de les primeres experiències de vida independent sota el mandat del Dr. Francia i C. Antonio López i dels múltiples enfrontaments amb els estats veïns (Guerra de la Triple Aliança, 1870), s'inicià una etapa de lenta reconstrucció on trobem Ricard de Brugada i Puig en el camp de la justícia, amb la institució de l’Hospital dels Catalans i d'altra banda Joan Borràs i Ferrer en l'àmbit universitari i de la medicina. Des d'una perspectiva econòmico-comercial, el país s'obrí a l'exterior i participà en el tradicional comerç que exportava des de diferents indrets de la conca del Riu de la Plata peix sec i salat a la costa catalana (Pla, Gibernau & Co.). Durant les primeres dècades del segle XX el país patí una certa inestabilitat política, on tingué un paper actiu L. Albert Riart (Jeroni Riart). En l'àmbit econòmic l'activitat dels catalans se centrà en la creació de petits comerços i magatzems, que contribuïren a la fundació el 1911 del Centre Català d'Asunción, presidit per l'escultor Serafí Marsal. D'aquesta etapa sobresurt l'aportació intel·lectual i erudita del jesuïta Pau Pastells per al coneixement de la història de les antigues províncies jesuítiques. Després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), com succeí a molts països americans, el Paraguai també rebé una quantitat, encara que més modesta, de persones procedents de l'exili republicà, entre d'altres el pintor Torné i Gavaldà. En les darreres dècades, els governs autoritaris han dut al deteriorament del nivell de vida d'amplis sectors rurals, urbans i indígenes, on s'emmarca la tasca d'un actiu sector de religiosos catalans, com Josep M. Blanch i Carme Carreras i Bayés.