|
Sant
Jeroni de la Vall d'Hebron
|
Sant
Jeroni de la Murtra
|
Surtirdor
|
Façana
Sant Sebastià
|
Fundació
Catalunya-Amèrica
|
El monestir de Sant Jeroni de la Vall de Batlem,
va ser fundat el 1416 pel mercader barceloní Bertran Nicolau a la
serralada de Marina (Badalona), sobre un mas medieval que era propietat del
“mestre racional de la casa del Rei” i que també havia estat construït
sobre l’antiga vil·la romana
de Poià.
El nou monestir jerònim prengué el títol canònic de la Mare de Déu de
Betlem, però la pervivència popular del nom del mas sobre el qual
s’edificà, dit de “ça murtra” per l’existència d’aquest
arbusts – rars en les nostres conreus-, va fer
que gradualment prevalgués el nom popular. Avui encara es pot admirar
una antiga murtra prop de l’original brollador del claustre.
Joan
II de Catalunya-Aragó hi feu dedicar el refetor, bastit en un
gòtic molt elegant. Els Reis Catòlics, que sojornaren al
monestir en diverses ocasions, subvencionaven una ala del claustre,
en cinc claus de volta de la qual, figura el seu escut sense la
magrana de Granada que encara no havia estat reconquerida.
Consta documentalment que la Setmana Santa del 1493
aquest monarques eren el monestir de la Murtra i hom consta que reberen Colom
que tornava del seu primer viatge a les Índies.
El
1519 l’Emperador Carles I també va visitar el monestir i en el
trienni 1530-33 lliurà cent escuts amb els quals es va sufragar la construcció
del cor de l’Església. L’emperador va confirmar al monestir tots els
privilegis i mercès atorgats pels seus antecessors i hom afirma que des
d’allí, el 1535, va projectar-hi la conquesta de Tunis. A finals del segle
XVI, com en moltes masies del litoral, fou
construïda la robusta torre de defensa per a protegir el monestir de
possibles atacs dels pirates.
Els
monjos jeronims es distingiren per la seva protecció a les arts. Diversos
monjos conrearen assíduament la pintura i la música -el monestir tingué
escolania-. En el decurs del segle XVII s’hi
instal·là l’erudit Jaume Ramon Vila que va llegar al cenobi la
seva valuosa biblioteca; i després el bisbe de París, Pere de Marca,
que hi escriví part de la seva famosa obra “La Marca Hispànica”.
El
segle XVIII els monjos de la Murtra prestaven suport a les parròquies veïnes
i en especial a Santa María de Badalona. En ella hi celebraren misses i
oficis funerals, i facilitaren mitjans per la construcció del nou temple.
Els
jeronims foren també molt hospitalaris i caritatius. Cada dia assistien als
captaires que trucaven a les portes de la Murtra.
El
1835, arran de la crema de convents, el monestir fou incendiat i saquejat. Poc
abans els monjos havien pogut marxar. En virtut de la llei de Mendizábal
les propietats de Sant Jeroni de la Murtra també foren desamortitzades amb la
qual cosa el monestir passà successivament a diverses mans privades.
Ales darreries del segle
XIX al cos principal de l’ edifici s’ hi establí la “Colònia
d’estiueig de Sant Jeroni” que hi romangué fins al 1936.
Antigament, a l’indret
de la Fundació Catalunya-Amèrica hi havia diverses dependències agrícoles. Es conserva “in
situ” una finestra gòtica conopial. El 1835
aquesta part resultà damnada per l’ incendi que sofrí el monestir. En
un oli de mitjans del segle XIX, que es conserva el museu de Badalona es pot
veure la planta alta d’ aquest sector parcialment enrunada. A mitjans del
segle XIX, va adquirir l’ edifici l’ industrial Claudi Arañó Matallana,
el qual va reconstruir-lo. Es va bastir una galeria porxada a la façana que hi
dóna un aire colonial. Esdevingué així una casa d’estiueig on visqueren
després les seves filles Elisa i Carolina Arañó i Arañó. Durant la
Guerra Civil s’hi va amagar el rector de Canyet Joan Baranera i Mir. A
la mor de les germanes Arañó, va passar els seus nebots, els germans Agell
i Arañó, que realitzaren algunes obres de manteniment.
L’ultima
propietària fou la Sra. Marta M. García Cadadellà, vídua d’Agell,
la qual la va vendre a la Fundació Edimurtra S.A. que ha cedit l’ús a la
Fundació Catalunya - Amèrica per a la ubicació de les Sales Ramon Pané.
| 
