Avança el projecte de Gaudí per a Xile

La Corporació Gaudí de Triana de Rancagua, Xile, que promou la construcció d’una capella projectada per l’arquitecte català Antoni Gaudí, compta des del 12 de febrer passat, amb una delegació a Barcelona; l’objectiu de la qual és sensibilitzar les institucions catalanes davant d’aquest projecte.

L’acte fundacional es realitzà al Temple de la Sagrada Família de Barcelona, davant la maqueta de la Capella de Ntra. Sra. Del Àngels que es construirà a Xile. Hi assistiren l’Honorable Sr. Alfonso Silva,  Cònsol de Xile a Barcelona; Jordi Bonet, President de la Junta Constructora de la Sagrada Família i d’altres personalitats americanes i espanyoles.

La delegació catalana està formada per Jorge Mellado, arquitecte xilè resident a Barcelona des de fa quinze anys; altres integrants, representen la Junta Constructora de la Sagrada Família, la Càtedra Gaudí de la Universitat de Barcelona, l’associació Grup Claraeulàlia, la Fundació Catalunya-Amèrica, la Fundació Lanz-Faura per a la Investigació de l’Escultura Mediterrània, entre d’altres.

Segons el cònsol de Xile a Barcelona, A. Silva, el projecte de construir una obra d’Antoni Gaudí a Xile, -l’única d’aquest arquitecte fora del territori espanyol-. Esdevé des del punt de vista cultural, una de les fites més importants en les  relacions entre Xile i Espanya.

De fet, Gaudí tenia clar aquest horitzó, quan ara fa 76 anys, va acceptar la petició del franciscà Angèlico Aranda i va definir el projecte com “una prova de confraternitat espiritual entre Espanya i Amèrica”. Tot i que durant tots aquests anys semblava que la història s’havia endut el somni del franciscà xilè, avui és més consistent que mai.

La Corporació Gaudí de Triana disposa d’un terreny de 6, 14 hectàrees donat per l’Empresa Constructora Fe Grande. En aquest espai, la “Secretaría Regional Ministerial de Vivienda” executa el “Parc Catalunya”, disseny que durant l’any 1997 va estar sotmès a concurs públic. El parc contindrà la Capella de Nostra Senyora dels Àngels i una Casa de Solitud i Silenci. L’indret està pròxim a la ciutat de Rancagua, emmarcat per la Serralada dels Andes i el riu Cachapoal, un entorn majestuós. El repte és gran, perquè només serà vàlid si els rancagüins se’l fan seu.

Rancagua és anomenada la “Ciudad Histórica”; el nom li ve d’haver estat el bastió de la independència de l’Estat espanyol, amb una batalla cruenta coneguda com “El Desastre”.  Veïna de la mina de coure sota terra més gran del món, és capital d’una regió agrícola i ramadera per excel·lència, on es produeixen milers de tones de fruita d’exportació anual i gran part del famós vi xilè.

A les portes del Tercer Mil·leni la petició d’Angèlico Aranda resulta engrescadora i molt factible de fer-la realitat. “Barcelona i Rancagua, tan diferents i tan distants...” en paraules de Nicolàs Díaz, president de la Corporació a Xile, conflueixen en una iniciativa que ens recorda que l’ésser humà necessita espais amplis per al seu propi creixement espiritual.  Aquest projecte, de característiques interdisciplinars, convoca un grup heterogeni de persones a establir un diàleg fecund en aquesta línia.