Un dels arquitectes més coneguts mundialment és Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926). La seva obra ha traspassat l’espai físic on es va realitzar i alguns dels seus projectes han creuat l’Atlàntic. Un d’aquests és el que realitzà encomanat pels franciscans a Rancagua, a uns 80 kms al sud de Santiago de Xile. El projecte no arribà a dur-se a terme; però avui, després de 73 anys, té moltes possibilitats de veure la llum.

L’any 1922 el pare xilè Angélico Aranda, del convent franciscà de l’Alameda, va escriure a l’arquitecte català Antoni Gaudí encarregant-li el projecte d’una església per a la verge de Rancagua, capital del departament que porta el mateix nom i de la província de O’Higgins.

El P. Aranda que era pintor, format a Roma, i tenia una gran sensibilitat artística, va mostrar-se agraït a Gaudí i li va enviar un quadre. També va fer-li arribar un important donatiu per les obres de la Sagrada Família.

Posteriorment, Joan Martí i Matlleu es va absentar de Barcelona i l’encàrrec xilè restà en mans de Domènec Sugrañes, per circumstàncies que desconeixem, el projecte no es realitzà.

Un projecte reactivat Avui, quan han passat 73 anys, els pares franciscans de Rancagua han volgut desempolsar aquesta antiga i interessant qüestió i fer el possible per construir la capella projectada per Gaudí i al seu costat construir, també, una casa dedicada al repòs religiós i cultural. Mitjançant Lourdes Flavià, catalana activa a Xile es posaren en contacte amb la Fundació Catalunya-América, dedicada a la difusió del vincles interculturals entre Catalunya i Amèrica. Aquesta connectà amb el Dr. Joan Bassegoda, titular de la càtedra Gaudí, que es mostrà entusiasmat pel projecte i oferir pistes per a la seva documentació.

El Dr. Bassegoda va posar en contacte la Fundació amb l’arquitecte xilè Christian Matzner, que realitzava un post-grau a la seva càtedra. Matzner s’ha especialitzat un modernisme i és un bon coneixedor de l’obra de Gaudí. Juntament amb la Fundació es documentà sobre aquest projecte, connectà amb l’arxiu diocesà on es troba la documentació de Joan Martí i Matlleu i finalment amb la junta del temple de la Sagrada Família, que també va donar el seu suport perquè aquest projecte pogués realitzar-se a Xile fins i tot abans que a Barcelona.

Ara Matzner, ja al seu país, ha informat als promotors de les seves investigacions sobre el projecte de la capella.

Es disposa ja d’un terreny i, si s’aconsegueixen els recursos, aquesta església, dedicada també a Nuestra Señora de los Angeles, podrà ser en un futur proper una llavor catalano-americana que haurà florit a la costa del Pacífic.