Població: 12.000.000 Moneda: Sucre Extensió: 283.560 km²
La presència catalana a l'actual estat de l'Equador, que havia format part del virregnat del Perú i de la Gran Colòmbia fins que el 1830 accedí a la independència, no ha estat significativa fins al segle XX. Amb tot, cal assenyalar alguns noms importants com és el de l'eclesiàstic Rafael Ferrer (1566-1611) que penetrà a la zona dels còfans i restà durant molts anys als estats actuals del Perú i l'Equador; el de Joan Barnó de Ferrusola, funcionari i militar olotí (1767-1842), que ocupà càrrecs a la hisenda del país i lluità com a comandant en la defensa de la ciutat de Guayaquil contra el capità argentí Brown (1816) i el de Joan Bastús i Faya, fiscal a l'Audiència de Santa Fe de Bogotà (1812) i magistrat a Quito (1816). La petjada catalana, però, és recent. A final del segle XIX i principis del XX trobem ja cognoms catalans, especialment en l’àmbit empresarial i comercial: Janer, Costa, Puig, Nebot, Dalmau, Marcet, entre d'altres. Els germans Gonzàlez i Artigas, dedicats a la indústria tèxtil i alimentària, el destacat comerciant i escriptor Pere Maspons i Camarasa, que fou el primer a introduir maquinària especial per a la selecció i qualificació del cafè, entre d'altres negocis, i els també germans Serra i Bodro, creadors del primer xampany fet al país amb productes autòctons. Alguns descendents d'aquests primers catalans han sobresortit en el context polític: Roldós i Nebot. En el terreny cultural destaca la tasca del violinista Lluís Benejam i Agell qui el 1954 marxa a Quito com a primer violí per fundar el quartet de corda nacional que més tard seria l’orquestra Simfònica Nacional de l’Equador amb Robert Plaja, violí, Josep Rodríguez de la Fuente, viola i Ernest Xancó, violoncel qui havia impulsat l'operació. Posteriorment Benejam s'establí als EUA. Destaca també la presencia del pintor i dibuixant Josep M. Roura i Oxandaberro i la lingüista Esther Bermejo i Canals, especialista en llengua i literatura francesa i en literatura negra de l'Equador. La presència eclesiàstica és actualment força destacada i cal assenyalar l'acció que desenvolupen els germans paüls Baylach i Planas, estretament lligats a la comunitat catalana. La tasca que desenvolupà el franciscà Jaume Molas i Mateu, organista i fundador de l'Instituto Interamericano de Música Sacra, autor de nombroses partitures i d'obres de caire didàctic. També sobresortí el salesià Joan Fornell i Rota, impulsor del Colegio Cristóbal Colón de Guayaquil, el pare Josep M. Canals i els caputxins Alfons M. d'Àger i Melcior de Tivissa. En el camp associatiu cal assenyalar la participació de nombrosos catalans en la constitució de la Societat de Beneficència i Socors Mutus de Guayaquil, de la qual fou el primer president (1883) Miquel Juanola i Matabosch, càrrec en el qual el succeïren altres catalans. Foren catalans els qui constituïren les principals fàbriques i comerços i impulsaren la creació de la Cambra de Comerç a Guayaquil. En el context pròpiament català trobem la creació del Casal Català de Guayaquil, fundat el 1983, força actiu, del qual, Montserrat Maspons i Bigas, nascuda al país i descendent de catalans, és la presidenta (1991). L'entitat ha publicat de manera irregular el butlletí El Casal Informa i posteriorment l’Informativo Catalàn que dóna fe de les activitats del Casal i de la vida política i cultural de Catalunya. També es constituí el Casal Català de Quito (1987), que celebra sobretot la Diada de la Mare de Déu de Montserrat i la de Sant Jordi, amb la publicació d'un fullet commemoratiu. L'onomàstica equatoriana només té influència catalana en la població de Barcelona i en el club de futbol de Guayaquil, Barcelona Sporting Club, iniciat per catalans el 1925 i que és un dels equips més importants al país.
______________________________________________________________
______________________________________________________________ |
