Població: 7.883.000

Moneda: Peso dominicano

Extensió: 48.730 km²

La presència catalana és quasi paral·lela a la conquesta. Fra Bernat de Boïl anà en el segon viatge de Colom (1493), com a cap de l’expedició de religiosos que hi anaren per evangelitzar els indígenes. Un altre missioner fou el frare Ramon Pané, considerat com el primer etnògraf europeu a Amèrica per la seva obra Relación acerca de las antigüedades de los indios., traduïda també al català. Dos catalans més van participar en les expedicions de Colom: Miquel de Ballester, que fou alcalde de la fortalesa de Concepción de la Vega a l’Illa Hispaniola (República Dominicana i Haití) i fundà el primer ingenio precursor de la producció de sucre; Pere de Margarit, que anà amb Colom com a cap d'una de les caravel·les, comandant militar de l'expedició i governador a l'illa.

Segles després, fou el país d'Amèrica que proporcionalment als seus habitants i territori' acollí un dels contingents més nombrosos d’exiliats catalans amb motiu de la guerra civil de 1936-1939. Per la seva acollida s'organitzà un pla de colonització agrícola en regions allunyades de Santo Domingo. La major part del exiliats s’instal·là a Medina, Villa Trujillo etc.; atès que un reduïdíssim nombre pertanyia a la branca de treballadors del camp les colònies es desmembraren aviat, i els exiliats referen la vida a les ciutats. Joan Duran calculava, el 1969, que hi havia al voltant de 600 catalans distribuïts per tot el país. Cap al 1940 crearen el Club de Catalans de la República Dominicana, que actuà com a element d'enllaç de la colònia catalana i els nuclis de catalans d'altres països d'Amèrica dos dels principals animadors foren l'enginyer Eduard Barba i Martí Gallart, els quals presidiren l’entitat fins a la seva mort. El 1943 el Club de Catalans delegà les seves funcions d’ajut a la Mutua Catalana. El 1942 els exiliats hi van publicar uns pocs números de la revista Catalònia, que dirigia Albert Ginestà. Les dues entitats organitzaren diversos actes públics per donar a conèixer Ia cultura catalana als dominicans. Organitzaren una biblioteca ambulant i patrocinaren les emissions catalanes a l'emissora dominicana HIX. Posteriorment, un grup de catalans, adherits al Consell Nacional de Catalunya, fundà el Casal Català.

En el ram de les arts, hi van fer exposicions, individuals o col·lectives, els pintors Joan Junyer, Josep Gausachs, Josep Rovira i Francesc Gausachs; els escultors Lluís Soto, Emili Moret i Antoni Prats i els dibuixants Shum i Josep Alloza. Cal destacar l’obra de Junyer, que pintà les seves conegudes i famoses teles Caonabo i Merengue Caliente, que han obtingut un remarcable triomf a Nova York.

En el camp de la pedagogia, el doctor Ricard Martín fou catedràtic a la Facultat de Farmàcia de la Universitat. L'enginyer Ramon Martorell creà i reorganitzà l'Institut Geogràfic de Santo Domingo, un dels mes complets d'Amèrica. L'Institut, sota la seva direcció, aixecà la Carta preliminar de la República Dominicana (escala   de 1:100.000); el Mapa general de la República Dominicana (escala 1:200.000); la Carta gnomònica de les Antilles i la Carta gnomònica de la República Dominicana. És probablement l'obra més important que han deixat els catalans a la República Dominicana.

A El Seibo, el professor Jesús Abadies fundà l'Instituto Hostos, i a Ciudad Trujillo la Escuela Española (1943). Manuel J. Cluet fou professor a l'Escola Normal de San Juan de la Maguana i, encara el 1969, era professor de a Normal de Ciudad Trujillo i catedràtic de l’Escola Diplomàtica i Consolar de la Secretaria d’Estat de Relacions Exteriors. En el món empresarial, Francesc Fàbregues instal·là la primera indústria de mobles, cadires, butaques i balancins, indústria que actualment es dedica a l'exportació; Joan Torres i Picart instal·là una fàbrica d'hules. Agustí Bartra hi publicà el llibre de poemes El àrbol del juego; Forné Farreres hi edità Paisaje y acneto; Baltasar Pucurull, Miró círculo de arena y humo i Cartones de la frontera; Just Tur, 33 notes. Vicenç Riera Llorca publicà una col·lecció de contes i articles al diari La Nación, on també col·laborà l’escriptora Anna Murià. Riera Llorca hi escriví el llibre Tots tres surten per l’Ozama, que es publicà a la seva tornada a Catalunya i que parlava de la vida dominicana.