Lliurament de premis del 1er concurs  fotogràfic: Badalona en temps de Colom

El dia 2 d’abril foren lliurats els premis del primer concurs de fotografia organitzat per la Fundació Catalunya-Amèrica Sant Jeroni de la Murtra.

La presidenta de la Fundació Catalunya-Amèrica, M. Teresa  Rosés en nom de la Fundació i del jurat va agrair a tots els participants la col·laboració en aquest primer concurs fotogràfic. Va explicar que el jurat no sols havia mirat els aspectes tècnics, sinó també el contingut: monuments badalonins d l’època de Cristòfor Colom. Va dir que els concursants s’havien centrat sobretot en els barris de Canyet i de Pomar alt, amb algun monument ja desaparegut del barri de Llefià i amb visions plenes d’encís d’alguns racons d’aquest antic monestir de la Murtra.

Tot seguit la secretària del Patronat, Rosa Mari Bayó de Ribas va explicar que es van presentar 23 fotografies mol interessants de masos encara d’empesos de l’època de Cristòfor Colom, així com del Monestir  de Sant Jeroni de la Murtra del segle XV. El jurat va atorgar el primer premi del certàmen a Maria Núria Comas i Fornaguera per una fotografia sobre Can Ferrater; el segon i el tercer premi han estat per a Francesca Casajoana i Antonio Marínez, respectivament. Els altres guardonats han estat Lluís Neira Pous i David Vicente.  Els premis foren lliurats per M. Teresa Biayna i Francesc Carbonell, membres del patronat i la fotògrafa Dolors Giménez, membre del jurat.

L’historiador Jaume Aymar va dir que aquest concurs de fotografia havia ajudat a fer un viatge pel túnel del temps i a descobrir com era la Badalona a les darreries del segle XV.  La vila devia tenir uns 140 habitatges. Uns anys després el cens de 1553 li assenyala 105 focs (cases) amb 205 habitants.

Va dir que la casa de Pinós o Torre Vella ja existia, però no tenia encara el torreó de defensa ni el nou reajustament que se li va fer a mitjans del segle XVI. L’Església de Santa Maria era romànica i tenia prop seu el cementiri parroquial. Pel peu del turó on era la parròquia passava el camí o carretera reial de la marina, i més avall tot eren sorrals i gorgs que s’havien format en recular el mar a través de les centúries.

Al que després es va dir “Clos de la Torre” es conreaven camps i hortes i també hi havia terres de cultiu davant les masies de Can Canyadó i de Can Llagosta que s’alçaren al  llarg del camí ral. Igualment trobàvem camps verds a les barriades de Canyet (nom que ve dels primers temps de la dominació franca) de Pomar y de Llefià.

Tot això ho devia veure l’almirall perquè davant les cabanyes florides dels indígenes antillans ell va dir que li recordaven els nostres vergers.

Va recordar que el moll de Barcelona aleshores era en construcció. Si els reis eren a Sant Jeroni de la Murta el més normal és que Cristòfor Colom hagués desembarcat a Badalona com afirma l’historiador Josep M. Ainaud de Lasarte.

També hi ha el testimoni de les cases veïnes del pas de Colom camí de Sant Jeroni recollides pacientment per l’historiador Josep Maria Cuyàs, tradicions que es refereixen a Can Latrilla (Can Roc) una masia avui desapareguda situada al peu de la carretera reial (l’antiga carretera de Vàlencia); l’altra se situa a Can Sunyol, una notable masia (també extinta) bastida sobre una probable vil·la romana i situada a la riera de Sant Jeroni sota Can Bufí Vell. En ella existia la tradició que Colom s’hi havia aturat a descansar quan anava a entrevistar-se  amb els reis que sojornaven al monestir de la Murtra.

També a Can Butinyà, la masia més propera al Monestir, ja documentada el 9 de març de 1436 pero un establiment fet per Pere Galzeran Pallarès a Francesc Roselló, hi ha la tradició del pas de Colom.

Aymar va recordar que la rectoria vella, coneguda avui per Can Andal, guardava el preciós manuscrit “Practicas e costumes de la rectoria de Badalona”, amb moltes notícies d’interès i que avui es conserva a la Biblioteca Colombina de Sevilla.

El monastir de Sant Jeroni en  l’època de Cristòfor Colom devia tenir encara l’aspecte de masia. Ja hi havia el refetó i l’església i s’estava bastint el claustre i la capella de San Sebastià.

No hi havia la torre de defensa i s’estava construint el campanar.

Segons Jaume Aymar, a les acaballes d’un segle de guerres i epidèmies els habitants dels regnes peninsulars cercaven una expansió més enllà del món conegut. La noticia d’unes illes enllà de l’oceà, notícia que havia de canviar la faç del món, li va arribar a Europa a través de Catalunya i d’aquest antic monestir. I va acabar dient: “Avui que vivim tant de cara enfora, tenim la necessitat de girar els ulls envers aquells monuments que foren el marc d’aquella gran notícia i d’evocar la memòria d’uns homes que hi visqueren i que es llançaren a una gran aventura mercès a la qual nosaltres som”.

Finalment la presidenta de la Fundació va felicitar els participants, ja que han descobert una Badalona per a  molts desconeguda però encara real. “Tant de bo –va dir- que aquestes fotografies ens ajudin a estimar més un patrimoni que nodreix la saba de la nostra vida”.