Amb motiu de la celebració de la festivitat de Sant Pere Claver, català universal i patró de Colòmbia, s’ha instal·lat a les Sales  Ramon Pané, de la Fundació Catalunya-América un quadre realitzat pel pintor badaloní Francesc Costa i Amigó, que representa Sant Pere Claver voltat d’esclaus negres.

El quadre, pintat a l’oli (81x65), que a partir d’ara figurarà a les Sales Ramon Pané, a Sant Jeroni de la Murtra, honora la memòria d’aquest missioner jesuïta, que es va ocupar amb tant de zel dels negres d’Africa portats a Amèrica.

Dissabte dia 9 de setembre, festivitat de Sant Pere Claver, es va celebrar una eucaristia, al monestir presidida pel sacerdot colombià actiu a Barcelona, Carlos Tadeo Albarracín.  Entre els assistents hi havia colombians residents a Badalona. Tot seguit el quadre va ser portat a les Sales Ramón Pané on hi va haver un aperitiu. Francesc Costa  ja havia pintat un quadre al·lusiu a la rebuda que els Reis Catòlics propiciaren a Colom a Sant Jeroni, que també s’exposa al museu.

Una vida al servei dels esclaus

Pere Claver i Socobano va néixer a Verdú (Urgell) l’any 1580. A partir del 1596 estudià lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingressà a la Companya de Jesús, estudià a Girona i a la ciutat de Mallorca on tingué per mestre Alonso Rodríguez, porter del col·legi jesuïta de Monti-sion, que despertà en ell la vocació de missioner. Passà a Barcelona on va fer estudis teològics i aviat se’n va anar a Nova Granada com a missioner. Va acabar de completar la seva formació a Santa Fé de Bogotà i a Cartagena d’Índies, on fou deixeble i col·laborador del jesuïta Alonso Sandoval, defensor dels indis. Ordenat prevere l’any 1616 a la missió de Colòmbia, exercí allí fins a la mort  un apostolat dedicat als esclaus negres fent el vot de ser ell mateix “sempre esclau dels esclaus”. Es diu que en va batejar més de tres-cents mil, després d’haver procurat integrar-los a la societat colonial, cosa que li valgué l’oposició de certs grups socials de la ciutat. Extenuat, morí a Cartagena d’Índies el dia 8 de setembre de 1654. Va ser canonitzat per Lleó XIII l’any 1888. Més tard, l’any 1896, el mateix Papa el va declarar patró de les missions entre els negres.  També fou proclamat patró de la República de Colòmbia.

Pere Claver fou, doncs,  una figura senyera en el diàleg entre races i cultures. Amb la seva vida va donar el millor exemple de tolerància activa.

D’una carta de Sant Pere Claver (31 de maig del 1627, al seu superior).

“Ahir, 30 de maig d’aquest any de 1627, dia de la Santíssima Trinitat, desembarcà una grandíssima nau de negres de Los Rios. Anàrem allí carregats amb dos cabaços de taronges, llimones, galetes i altres coses.  Vam entrar a les seves cases, que semblaven una altra Guinea. Ens vam obrir pas pel mig de la multitud, fins arribar als malalts, dels quals n’hi havia tot un eixam i jeien sobre una terra molt humida i enllodada que per aquesta raó havien terraplenada amb deixalles de teules i rajoles i aquest era el seu llit, per a ells que anaven nus, que ni portaven un fil de roba.

Deixàrem els nostres  manteus i anàrem a portar d’una altra bodega taulons, amb els quals empostissàrem aquell lloc, i portàrem a braç els més malalts, obrint-nos pas pel mig dels altres.  Vam aplegar els malalts en dos cercles; d’un s’encarregà el meu company amb l’intèrpret, separats de l’altra que vaig assumir jo. Entre ells n’hi havia dos que es morien: ja estaven freds i no se’ls notava el pols.  Vam prende una  teula de brasses, la vam posar enmig del cercle, a tocar dels que estaven morint-se ,i traient diferents perfums, dels quals portàvem dues bosses plenes que van ser gastades en aquesta ocació, els vam fer una fumigació i els vam cobrir amb els nostres manteus, ja que no portaven res més al damunt i no calia perdre temps en demanar res als seus amos; així recobraren calor i  nou alè vital, la cara se’ls, parlar-los  d’una altra forma seria debades.  Després ens vam asseure i ens vam agenollar al seu costat, i els vam rentar les cares i els ventres amb vi i fent-los contents i amanyagant el meu company els seus i jo els meus, vam començar a fer-los tantes demostracions com pot fer la nostra naturalesa per alegrar un malalt. Acomplert això vam començar el catecisme del sant baptisme i dels seus grandiosos efectes en el cos i en l’ànima, i una vegada esdevinguts capaços per a comprende-ho i havent respost les preguntes que els vam fer sobre la matèria ensenyada, vam passar el catecisme gran: de Déu que és u, remunera y castiga, etc. Després els vam demanar efectes del dolor, d’avorriment dels seus pecats, etc. Quan ja foren capaços d’entendre’ls els vam declarar els misteris de la Santíssima Trinitat, de l’Encarnació i de la Passió i, havent-los posat al davant una imatge de Crist, Senyor Nostre, crucificat, posat sobre una pila baptismal, mentre cauen en ella rius de sang, els resàrem en la seva llengua l’acte de contricció”.

El jove Pere de Cal Claver fidel al Déu de tots els homes que el cridava sortí de Verdú entrà en la Companya de Jesús i mars enllà de Cartagena d’Índies per amor al Crist i als homes va donar-se’ls dia a dia fins als setanta-quatre anys sofrent amb els sofrents blanc entre els negres esclau dels esclaus per sempre català curt de paraules i pròdig d’heroisme.

                                                                                  Joan Gabernet