Jacint Verdaguer és una figura senyera en les relacions entre Catalunya i el Nou Món. Ell mateix deia de jove que “per veure Amèrica es deixaria tallar un braç”. Se sap també que el jove Verdaguer havia volgut ser franciscà de les missions d’Amèrica. L’episodi ens és molt conegut pels testimonis d’ell mateix i del seu amic Jaume Collell. Però aquest desig li frustrà el confessor, del qual diu: “no m’hi deixà partir per no haver fet encara els setze anys”.

En Verdaguer, la vocació franciscana coincidia amb la vocació poètica. Segons Ricard Torrents, un dels nostres màxims verdaguerian, la primera la seguiria per la via del franciscanisme literari i místic. La segona la dirigiria altre cop a voler conèixer Amèrica, quan en plena necessitat d’avançar en la composició del poema Colom, es veié obligat a aturar-lo per manca d’informació sobre les terres americanes.

Amb el anys Mossèn Cinto va poder satisfer el seu vehement desig. Dues circumstàncies es van unir: el consell del Dr. Letamendi que davant la malaltia del poeta li va dir “provi el mar” i el fet que quedés vacant la plaça de capellà de la Transatlàntica, la companyia del marquès de Comillas.

Això va permetre  que Mn. Cinto en poc més de vint mesos viatgés nou vegades al Nou Món a bord dels vapors Guipúzcoa i Ciudad Condal. Aquestes travessies ajudaren a refer la seva salut malmesa i li donaren l’oportunitat de conèixer el gran mar: l’oceà Atlàntic. Com escriu Josep Miracle: “De conèixer-lo; aquest és el mot: en la calma i en la tempesta; en els seus canviants d’humor i de color, en la seva blanesa i en la seva voracitat”. Tota aquesta experiència li va donar nous motius d’inspiració.

L’Atlàntida i els seus records a Catalunya

Així Mossèn Cinto ens va poder deixar una de les fites més altes de la literatura catalana i universal. L’Atlàntida, que és, alhora, el màxim poema èpic escrit en català sobre la trobada del Nou Món.

El màxim monument a L’Atlántida és a Barcelona, al passeig de Gràcia cantonada Provença: èsla casa Milà, La Pedrera. L’any 1911 Ramiro de Maeztu va escriure que aquest edifici produïa la impressió “d’un oceà cavernós, una Atlàntida habitable”.  I és que la potència de la façana de la Casa Milà ens recorda els cataclismes geològics del poema.

Segons Joan Matamala, el 1905, Gaudí llegia L’Atlàntida mentre feia els projectes de la Casa Milà.  Totes aquestes coincidències fan suposar que a La Pedrera, Gaudí havia seguit el model del gran poema èpic de Verdaguer, aprofundint en els temes del món primitiu, el pecat, el càstig diví o la inundació d’aigua.

També tenim un curiós i poc conegut record de Verdaguer a la finca de Can Feliu a Les Corts de Sarrià de Barcelona, avui seu de la Càtedra Gaudí. Allí, Eusebi Güell, juntament amb Antoni Gaudí i Mossèn Cinto Verdaguer van voler retre un homenatge poètic a Antoni López, primer marqués de Comillas, que solia passar moltes temporades en aquesta finca.

A L’Atlàntida, com a gran coneixedor de la mitologia, Jacint Verdaguer ens relata el viatge d’Hèrcules al Jardí de les Hespèrides per robar taronges –en l’onzè dels dotze ferms treballs que Euriteu, rei de Micenes, havia imposat a l’heroi- de la branca més alta del taronger dels fruits d’or. Aquesta branca replantada a Espanya donaria lloc a un nou jardí hespèric. L’homenatge dels tres personatges va consistir a situar a l’entrada el dragó encadenat, guardià del jardí mitològic, el mític Ladó, al costat del pilar que sustenta el taronger de metall i enfront dels oms, pollancres i salzes, representació de les tres Hespèrides castigades pels déus i convertides en arbres. El nou jardí de les Hespèrides, estudiat àmpliament pel Dr. Joan Bassegoda, va reviure a Les Corts com a permanent recordança del mecenes de Verdaguer.

______________________________________________________________
Home | Objectius | Activitats | Sales Pané | Monestir | Publicacions | Informació | Biblioteca