|
|
|
La Fundació Catalunya-Amèrica i e les Sales Ramon Pané volen unir-se a les celebracions d'aquesta efemèrides des de les nostres pàgines, tot glossant uns fets encara poc coneguts per a moltes persones, però fonamental per la història d'Amèrica. Fra Ramon Pané que va viatjar amb Colom en el segon viatge el 1493, va desembarcar a la Isabela el 2 de gener del 1494. L'almirall li va demanar a Pané que posés per escrit tot allò que pogués averiguar sobre els ritus, la religió i les antiguitats d'aquells indis. Per aquesta important comesa Pané hagué d'aprendre la llengua parlada pels taïns i d'endinsar-se en la seva cosmovisió. Així van passar dos anys dedicats a l'evangelització de la illa, abans d'administrar el primer baptisme. Els fets El mateix fra Ramon Pané en el seu llibre "Relació sobre les Antiguitats dels Indis" (nova versió amb notes, mapa i apèndix, per J.J.ARROM), en el capítol 25, explica els fets: Fra Ramon i d'altres germans que es trobaven a la illa de la Hispaniola (l'actual República Dominicana i Haití) havien d'anar a Castella, però ell es va quedar i se'n va anar la Magdalena, fortalesa feta per Cristòfor Colom prop de la vila de Santiago. L'acompanyava Luis de Artiaga, capità de la plaça forta. Explica fra Ramon Pané que: "plagué a Déu il·luminar amb la llum de la santa fe catòlica, tota una casa de la gent principal" d'aquella província, anomenada Macorís. Continua explicant fra Ramon que "el senyor d'aquella casa es deia Guanáoboconel, i els seus servidors i favorits es deien naborias i eren en total setze persones, tots parents, entre els quals hi havia cinc germans mascles, dels quals un va morir un i els altres quatre varen rebre les aigües del sant baptisme". El primer que va ser batejat es deia Guatícaba, al qual li va imposar el nom de Juan. D'altres versions diuen que el nom era compost Juan-Mateo, pel fet que el baptisme es va administrar el dia 21 de setembre festivitat de Sant Mateu evangelista. Un altre germà va rebre el nom d'Anton. El fet és que la fortalesa de la Magdalena fou assetjada i va ser el propi Cristòfor Colom, el qui va anar a auxiliar a Artiaga i d'aquells primers cristians assetjats pels súbdits d'un altra cacic anomenat Caonabó. Aleshores l'almirall va dir a Pané que aquella llengua que es parlava a la Magdalena o Macorís, era minoritària a la illa i que no s'entenia a la resta del país. Aleshores el va enviar a viure amb un altre cacic anomenat Guarionex, la llengua del qual sí que es parlava a la resta de la illa. Pané va acceptar, però li va demanar que li donés llicència perquè algun d'aquells nous batejats l'acompanyés, ja que sabien ambdues llengües i podien fer d'intèrprets. Així se'n va emportar entre d'altres el qui ell qualifica com "el millor dels indis i el més entès en la santa fe catòlica". I afegeix: "i després me'l va prendre. Lloat sigui Déu, que me'l donà i me'l prengué. Veritablement, jo el tenia per bon fill i germà": era Guaticabanu, és a dir Juan-Mateo, el primer batejat. En un altre indret fra Pané, explica que tres d'aquests germans batejats en la illa (Juan-Mateo, Anton i un altre de nom inconegut) van sofrir una mort cruel. Segons testimonis presencials que recull fra Ramon, Juan-Mateo i els seus germans van morir dient: "Déu naboria daca", que vol dir, "jo sóc servent de Déu". Pané considera màrtirs aquest germans. Acabà dient fra Pané que "els que quedaren vius, i encara viuen avui, són cristians per obra de l'avantdit senyor Cristòfor Colom, virrei i governador de les índies; i ara hi ha molts més cristians per la gràcia de Déu". La sang d'aquests primers batejats va regar fructuosament la terra americana. El seu testimoni de fe és el primer d'una llarga cadena que arriba fins al dia d'avui.
______________________________________________________________________ |
