|
|
|
Tant Carles com el seu fill, Felip, van protegir els jerònims i tots dos van triar passar els darrers anys de la seva vida voltats d'aquests frares: Carles I va morir a Yuste i Felip II com hem dit a El Escorial. Potser és menys conegut que tots dos van estar vinculats al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, al terme de Badalona, que hi van fer mercès i que hi van viure alguns episodis de la seva vida. Per tal de commemorar-ho, la Fundació Catalunya-Amèrica i l'Àmbit "Francesca Güell" de Sant Jeroni de la Murtra preparen per a l'any vinent una exposició destinada a donar a conèixer la vinculació de les dues figures al monestir català i la seva projecció americana. Carles I, fra Alsina i el cor L'Emperador Carles I, molt jove i acompanyat d'un lluït seguici, es va presentar per primera vegada a la Murtra la Setmana Santa del 1519. En aquella ocasió va confirmar al prior, fra Pere Benejam, tots els privilegis i les mercès que els seus avantpassats havien atorgat al monestir. Recordem que els seus avis materns, els Reis Catòlics, hi van sojornar i hi van rebre Cristòfor Colom (1493). Carles I va tornar a la Murtra l’any 1535 durant el priorat de fra Pere Alsina, fill de Cardona, una de les figures més destacades de la història del monestir. Diuen les cròniques que aquest frare era molt intel·ligent i que se’n sortia bé, de tot el que emprenia. Carles I el tenia en gran estima i sempre que va anar a Barcelona va pujar per demanar-li consell. També s’havien aconsellat amb ell ducs de Calàbria i de Cardona i la reina Germana de Foix, segona esposa de Ferran el Catòlic. Fra Alsina escrigué diverses biografies i va portar l’hàbit dels jerònims fins a la seva mort durant seixanta-vuit anys. La matinada del 13 de juny del 1527 els pirates havien assaltat per sorpresa Badalona. Hom veié morir molts dels seus habitants i trenta dones i infants foren emportats captius per a ésser venuts com esclaus al mercat d'Alger. Entre els badalonins assassinats hi havia Bernat Muntells, sabater, que havia manat en el seu testament que li fessin totes les exèquies en el monestir de Sant Jeroni de la Murtra i, per aquesta comesa, havia deixat deu lliures i catorze sous, segons consta en el llibre de les cròniques del monestir. El fet degué ser comentat pels frares a l'emperador, així com les angúnies que els frares passaven per les amenaces d'assalt al monestir. De fet, fou en aquesta visita que l'emperador va planificar la conquesta de Tunis. L'esquadra va formar a l'embocadura del Besós. Hi ha un tapiç del segle XVI conservat a l'Alcàsser de Sevilla, obra de Guillem Pannemaker, sobre dibuixos de Juan Vermay, en el qual es veu Carles I passant revista a les tropes. En el centre es veu sota un arbre (potser una Murtra) l'emperador i un frare jerònim. Per a commemorar aquest campanya es va realitzar una gran pintura mural al tester del refetor de la Murtra (vegeu RE, número 26, edició castellana, pàgs. 41-46) on hi apareixen l'emperador amb l'emperadriu, Isabel de Portugal, el virrei, Francesc de Borja, l'esposa d'aquest, Eleonor de Castro, l'almirall Andrea Doria que dirigí l'esquadra imperial i el prior del monestir, l'esmentat fra Pere Alsina. Aquesta pintura sembla al·ludir també a un altre fet que s'esdevingué quan Carles va visitar per tercera vegada la Murtra l'any 1538. S'hi estigué des de Dimecres Sant fins a Pasqua de Resurrecció. Durant l'ofici de lamentacions, el prior va cantar la primera i va merèixer l'elogi de l'emperador, que era també músic. Després, com que les veus dels altres frares desmereixien la del prior, l'emperador va demanar que cantés ell tot sol l'ofici. En aquella visita, Carles I lliurà a la comunitat jerònima de la Murtra cent escuts que s'aplicaren a l'obra de la volta de l'església conventual i a molta part del cor (destruït el 1835), per això hi eren esculpides a les claus de volta les àligues imperials, una d'aquestes encara es conserva fragmentàriament. Les obres les va dirigir el mestre Tomàs Berça. En aquells anys el campanar fou apujat i s'hi col×locà un rellotge. Segons la crònica, Berça "alçà lo campanar una llanterna més alt del que estava, que costa molts rals que sols de las teulas envernissadas se pagaren a mestre Mates quatorse lliures y setse sous, y per daurar lo pom y bandera del campanar o lo panell, tres lliures dotze sous mes. Sense estas obras feu lo pare Prior un relotge que sols la campana de les hores costà deu lliures y lo relotge quinze". Carles I va crear el 1524 el Consell d'Índies que va organitzar l'administració colonial: virregnats de Nova Espanya (1535) i del Perú (1542). Hom ha escrit que el jeroni fra Ramon Pané li va enviar des de la Hispaniola les llavors de la cohoba. Felip II, el brollador i les confitures El maig del 1581 el rei Felip II va visitar el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, acompanyat del seu fill, el futur Felip III, que va romandre a la veïna Torre Pallaresa, aleshores propietat de la família Caçador. L’acompanyava també la seva filla gran, Isabel Clara Eugènia (amb qui el rei va sostenir una correspondència que mostra la seva faceta més humana), el bisbe Jorge de Tayde, primat portuguès (al qual el rei va anomenar capellà major, atès que Felip II era aleshores també rei de Portugal) i l’almirall Juan Andrea Doria (nebot del que havia ajudat Carles I). Conta la crònica del monestir que després de resar vespres, els il·lustres visitants van entrar a l'edifici monàstic anomenat "Obra Nova", on el prior havia disposat la col·lació de tres bufets plens de confitures i fruites i que, encara que el rei i la infanta no van provar res, van elogiar l'ordre de la presentació dels plats. Abans de marxar, el rei en va assenyalar tres o quatre perquè els portessin al príncep. Però en sortir el rei i la infanta, les dames que anaven al darrera, segurament afamades del llarg camí, s'ho cruspiren quasi tot. Quan el prior li va preguntar al monarca per què no havia donat llicència a la infanta i a les dames perquè fessin col·lació, aquest va respondre: "hoy es ayuno de la Iglesia y es bien que todos los guardemos". Felip II va elogiar també el brollador central del claustre. Es tradició que el monarca va oir missa des d'una estança, a través d'una finestra que s'obre al costat de l'epístola de l'antiga església conventual, avui al Sales Ramon Pané. El rei va ajudar econòmicament dues vegades el monestir. La primera li va concedir mil lliures, però com sigui que el monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, assabentat del donatiu també en va demanar un, el sobirà els va ordenar que se'l repartissin, cosa que no va agradar gens als frares de la Murtra. En la segona ocasió, que fou el 1584, Felip II feu concessió a la comunitat de poder treure de Sicília 200 tones de blat, franques de dret. Felip II, responsable de les possessions espanyoles a Mèxic, Perú i el Carib, va encarregar al metge de la cort, Francisco Hernández (1570), un estudi de la història natural de Nueva España (Mèxic). Hernàndez va viure entre les tribus indígenes i va realitzar una feina de captació botànica i faunística molt notable. Va compilar les seves investigacions en diversos volums de text i dibuixos que va enviar de retorn a Espanya, juntament amb llavors i plantes per un futur jardí botànic reial a Aranjuez.
______________________________________________________________ |
