La Fundació Catalunya-Amèrica de Sant Jeroni de la Murtra s’honora en acollir fins a finals de febrer la II Exposició Internacional d’Ex Libris a les Sales Ramon Pané.

Aquesta mostra té com a nucli els ex libris de la Biennal Itàlia-Espanya a la qual s’han sumat d’altres aportacions d’ex libristes fetes expressament per aquesta mostra.  El nucli de la biennal està dedicat a l’Ex libristas italià Tranquillo Marangoni i al dibuixant, pintor i poeta Alexandre de Riquer i Inglada (Calaf, 1856- la Ciutat de Mallorca, 1920). Riquer fou l’introductor de l’art de l’ex libris a Catalunya, el gran mestre de l’Ex libris modernista català.

L’acte inaugural es va celebrar el passat dia 23 de novembre a la seu de la Fundació en un acte acadèmic. Joan-Lluís de Yebra, filòleg i col·leccionista d’ex libris, comissaria de la mostra, va glossar les característiques artístiques dels ex libris exposats i la personalitat dels seus autors.  Antonio Grimaldi ex librista, pintor i gravador italià, va explicar que aquesta és l’edició d’una mostra que va néixer a Ortona (Itàlia)i que s’ha celebrat successivament Itàlia-Turquía,  Itàlia-Austria, i l’actual Itàlia-Catalunya que es presentarà també a Israel i a Amèrica.  La presidenta de la Fundació Catalunya-América, M. Teresa Rosés, digué uns mots d’agraïment a les  persones vingudes de diversos països i als qui en el decurs d’aquests anys han donat suport a les activitats del museu i va declarar oberta la mostra.

Hi assistiren entre d’altres el col·leccionista d’Ex libris F. Bernal Sigalés, els ex libristes Oriol M. Diví, Teresa Costa i els pintors Jaume Rodés, Rafael Pujals, Quim Pintó i Leng Bing Chuan.

El cantautor mexicà, Ruben Olivera, va oferir dues composicions dels coneguts cantautors sud-americans Mercedes Sosa (argentina) i Silvio Rodríguez (cubà).

Signes artístics de pertinença

Un ex libris és una vinyeta que serveix per identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat. A continuació del mot ex libris ha de figurar el nom del propietari del llibre o uns símbols que el caracteritzin. L’Ex libris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum. Jo recordo aquell ex libris de pobre que es posava a l’interior de molts llibres escolars i que deia en vers amb deliciosa ingenuïtat infantil: “Si este libro se perdiese, como puede suceder es de un pobre estudiante que lo ha de menester, si quieres saber su nombre aquí abajo lo pondré...” Podríem dir que l’Ex libris és un segell personal que, alhora, personalitza cada llibre.

Primer només els palaus i els monestirs tingueren ex libris, ja que eren el únics propietaris de llibres.  Després, amb la invenció de la impremta i l’augment consegüent de la producció de llibres en foren creats de nous.  Avui els ex libris són a l’abast de tothom. A Catalunya fou molt important la creació d’ex libris durant el Modernisme. Hi excel·liren les figures de J. Triadó, J. Renart i el citat Alexandre de Riquer.

Els llibres a San Jeroni

El fet de celebrar la mostra en el marc de les Sales Ramón Pané es justifica en primer lloc per la vinculació bibliòfila que ha tingut el monestir de Sant Jeroni de la Murtra des  dels seus origens.  Sant Jeroni és, en efecte, el patró dels llibreters,  i el monestir va gaudir d’una extensa  i rica biblioteca amb molts incunables, una Bíblia manuscrita i una àmplia col·lecció de breviaris, entre d’altres joies. Successora d’aquesta antiga biblioteca –dissortadament desaparescuda arran  de la desfeta del 1835- és l’actual amb més  de quatre mil volums catalogats i amb ex libris propi.

Alexandre de Riquer fou també el millor representant del cartell decoratiu, simbolista a Catalunya. Aquest cartellisme va estendre’s mar enllà, fins Amèrica.  I evoco ací el Concurs dels Cigarrillos París,  casa argentina propietat del català Manuel Malgrida guanyat per dos italians, Aleardo Villa (primer premi) i Leopoldo Metlicovitz i en el qual Casas obtingué el tercer premi. Riquer fou el millor representant de l’ideal prerafaelista: l’artistes com Santiago Rusinyol, els germans Meifrèn o la família Inglada, tots ells vinculats a la Colònia d’estiuejants de Sant Jeroni de la Murtra que va habitar l’antic monestir des de l’últim terç del s.XIX fins al 1936 i que, en cert sentit, estigué marcada per  l’estètica modernista.

Els artistes que s’han aplegat en aquesta II Biennal d’Ex libris Itàlia-Espanya han glossat temes relatius als fecunds lligams culturals entre Catalunya i Amèrica.  No hi manca la presència d’ un xinès –Leng Bing Chuan- que evoca i actualitza l’orientalisme, un dels trets característics de l’estètica de Riquer.

Cal agrair a tots els qui han fet possible aquesta mostra que novament hagin creat ponts de comunicació entre pobles a través de la bellesa i de la cultura.